1ª Asc. 12-10-09 María José Chesa i Armand Ballart
La Paret de Sant Miquel: fantàstics afloraments de roques calcàries del Mesozoic.
Enllaç Mapa Geològic IGC
El nom de la via? doncs en honor als Flipps Matinals, però en aquest cas flippant amb el dia lluminós i càlid que vam disfrutar, i amb la il·lusió de poder compartir aquestes ganes de conèixer i viure la vertical que tenim.
És una via desequipada, un itinerari en lliure que permet de la forma més assequible, ascendir a la Paret de Sant Miquel - Serrat Alt del Cap del Ras.
Dur joc de tascons, bagues llargues, aliens, camalots nº2, nº4, o com veieu a sota, el material que més us agradi.
Vam flippar amb la quantitat i qualitat dels líquens. Aquí us he fet una mostra del que podem trobar en aquestes parets i en aquesta orientació del Montsec d'Ares.
A peu de via, a pocs metres de terra trobem aquests tal·lus de color blanc, amb apotecis immersos, criptolecanorins, de l'espècie Aspicilia calcarea. Els puntets negres del voltant són líquens del gènere Verrucaria.
També a peu de via, a pocs metres de terra, trobem liquens foliacis del gènere Physcia.
Si mirem amunt, veiem diferents tonalitats de marrons i grisos. Cada un d'aquests colors és degut als líquens i altres biodermes que colonitzen les parets.
El color gris-blavós de fons és degut a les colònies de cianobacteris, que constitueixen una bioderma, una pel·lícula de vida, que vesteix tota la paret.
Les taques de colors més fosques, si mirem d'aprop, es deuen a aquests líquens negres, fongs liquenitzats d'aspecte gelatinós, que viuen en simbiosi amb cianobacteris.
A les escletxes i irregularitats, trobem espècies de colors clars, a sota Diplotomma epipolium.
La roca calcària es troba colonitzada per líquens endolítics o cianobacteris.
Líquens endolítics del gènere Verrucaria, a sobre.
Als degotalls, aprofitant l'humitat intermitent de la roca, hem trobat aquests líquens foliacis umbilicats de l'espècie Dermatocarpon miniatum, a sobre. En aquesta paret només l'hem trobat en una fissura, no és massa freqüent.
La textura i el color de la roca està determinat pels líquens i cianobacteris que la colonitzen.
Les taques de color rosat que veieu a l'esquerra, a sobre, són degudes als pigments del liquen endolític de l'espècie Verrucaria marmorea.
A les escletxes trobem una altra espècie molt vistosa de color blanc Toninia candida.
Al cim, a les mateixes roques però amb horitzontal o poc inclinades, es desenvolupen unes biodermes molt diferents a la vertical, degut a la presència de més nutrients (deposicions d'ocells) i menys temperatura que amb l'orientació Sud de la Paret.
És molt freqüent l'espècie cosmopolita Lecanora muralis, a sobre.
A sobre, Caloplaca biatorina, que podem trobar a les roques carbonatades de l'estatge montà a l'alpí.
Diplotomma epipolium, a sobre, molt abundant a les roques del cim.
El sol marxa, abans ens regala uns colors i una llum que fan d'aquest moment un instant únic i irrepetible.
Aquest divendres 4/12/09, l'Armand Ballart presenta el seu treball, "Aventura Vertical" a Valls, a la Sala Sant Roc - Plaça del Pati, a les 19:30h.
Què és el que tenen aquests ulls que són capaços de mirar i materialitzar els somnis?
La Paret de Sant Miquel: fantàstics afloraments de roques calcàries del Mesozoic.
Enllaç Mapa Geològic IGC
El nom de la via? doncs en honor als Flipps Matinals, però en aquest cas flippant amb el dia lluminós i càlid que vam disfrutar, i amb la il·lusió de poder compartir aquestes ganes de conèixer i viure la vertical que tenim.
És una via desequipada, un itinerari en lliure que permet de la forma més assequible, ascendir a la Paret de Sant Miquel - Serrat Alt del Cap del Ras.
Dur joc de tascons, bagues llargues, aliens, camalots nº2, nº4, o com veieu a sota, el material que més us agradi.
Vam flippar amb la quantitat i qualitat dels líquens. Aquí us he fet una mostra del que podem trobar en aquestes parets i en aquesta orientació del Montsec d'Ares.
A peu de via, a pocs metres de terra trobem aquests tal·lus de color blanc, amb apotecis immersos, criptolecanorins, de l'espècie Aspicilia calcarea. Els puntets negres del voltant són líquens del gènere Verrucaria.
També a peu de via, a pocs metres de terra, trobem liquens foliacis del gènere Physcia.
Si mirem amunt, veiem diferents tonalitats de marrons i grisos. Cada un d'aquests colors és degut als líquens i altres biodermes que colonitzen les parets.
El color gris-blavós de fons és degut a les colònies de cianobacteris, que constitueixen una bioderma, una pel·lícula de vida, que vesteix tota la paret.
Les taques de colors més fosques, si mirem d'aprop, es deuen a aquests líquens negres, fongs liquenitzats d'aspecte gelatinós, que viuen en simbiosi amb cianobacteris.
Aquests líquens gelatinosos poden suportar temperatures extremes, +150ºC/-100ºC, poden deshidratar-se i mantenir-se anys en forma latent, quan s'hidraten semblen algues marines. A l'haver-se associat amb cianobacteris, tenen el punt de compensació (capacitat per a fer fotosíntesi a altes temperatures) dels més alts que es coneixen.
En síntesi, que són dignes d'estudi, poden amb tot, menys amb la contaminació antròpica i la pluja àcida.
En síntesi, que són dignes d'estudi, poden amb tot, menys amb la contaminació antròpica i la pluja àcida.
A les escletxes i irregularitats, trobem espècies de colors clars, a sota Diplotomma epipolium.
La roca calcària es troba colonitzada per líquens endolítics o cianobacteris.
Líquens endolítics del gènere Verrucaria, a sobre.
Als degotalls, aprofitant l'humitat intermitent de la roca, hem trobat aquests líquens foliacis umbilicats de l'espècie Dermatocarpon miniatum, a sobre. En aquesta paret només l'hem trobat en una fissura, no és massa freqüent.
La textura i el color de la roca està determinat pels líquens i cianobacteris que la colonitzen.
Les taques de color rosat que veieu a l'esquerra, a sobre, són degudes als pigments del liquen endolític de l'espècie Verrucaria marmorea.
A les escletxes trobem una altra espècie molt vistosa de color blanc Toninia candida.
Al cim, a les mateixes roques però amb horitzontal o poc inclinades, es desenvolupen unes biodermes molt diferents a la vertical, degut a la presència de més nutrients (deposicions d'ocells) i menys temperatura que amb l'orientació Sud de la Paret.
És molt freqüent l'espècie cosmopolita Lecanora muralis, a sobre.
A sobre, Caloplaca biatorina, que podem trobar a les roques carbonatades de l'estatge montà a l'alpí.
Diplotomma epipolium, a sobre, molt abundant a les roques del cim.
El sol marxa, abans ens regala uns colors i una llum que fan d'aquest moment un instant únic i irrepetible.
Aquest divendres 4/12/09, l'Armand Ballart presenta el seu treball, "Aventura Vertical" a Valls, a la Sala Sant Roc - Plaça del Pati, a les 19:30h.
Què és el que tenen aquests ulls que són capaços de mirar i materialitzar els somnis?
10 comentaris:
Jo crec que els ulls sempre aniran units a les "alpargates" Boreal, ja, ja, ja...
Felicitats als dos per la via, i les que de segur seguiran!
A tibar-li!!
Enorabona per fer realitat els somnis en parets com aquesta. Records
Enhorabona per la via, Mariajo i Armand!
Té molt bona pinta, la via, enhorabona!
Clar que, si té tants líquens....
Això és un veritable no parar!
Un altre testimoni d'un goig vertical compartit.
Quin duo!
Aquesta me l'apunto, però abans volia preguntar-te: les reunions estan equipades? per la breu ressenya que poses sembla que els claus no són necessaris. Els pasos difícils és possible protegir-los?
FELICITATS per la feina feta a tots dos, tot i que la teva gairebé és doble, quina afició fotografiant. Una abraçada. Ah! la floreta del comentari del post anterior, no serà tan que tu sempre has estat molt aplicada, però m'encanta que em diguis alguna mentideta.
Una abraçada
Hola,
moltes gràcies pels vostres comentaris.
Mingo, la via està desequipada, a excepció dels tres claus que figuren a la ressenya.
Les característiques de la paret, compacta roca calcària amb escletxes horitzontals i fissures, permeten poder instal·lar les reunions i protegir al vostre gust la progressió per aquest itinerari.
Girbèn, ojalà en poguem fer moltes més! salutacions!!!
Gatsaule, les fotos de líquens estan fetes amb el macro, o sigui que són ben petitets...
PGB, moltes gràcies!!!
Joan, he vist al teu blog que vas estar recentment a la Paret de Sant Miquel, un lloc preciós! salutacions!!!
Mohawk, hehehe, a veure, que molen molt les antigues flyers!!! molts records a la Selene!
Aquesta si que me l'apunto a la llibreta dels deures...
Lo dicho.. no dejas de sorprenderme...
Abrazos desde las montañas. ,-)))
ualaaaaaaaaa MJ... estás que te sales !!! enhorabona noia, quin ritme i aquesta progressió !!! ah, i merci pels mapes geològics que penges a les ressenyes, em sembla que ets la primera en fer-ho !!!
Hola Pekas, moltes gràcies, la veritat és que des del camí, quan miraven quin itinerari seria el més lògic, no pensàvem pas que la via seria tant guapa, per la nostra manera d'entendre aquesta història. Una abraçada!!!
Frankie, moltes gràcies!!!
Respecte els mapes geològics, m'agrada mirar quin tipus de roca tindrem i així em faig una idea de la flora liquènica que hi podrem anar trobant. Penso que és una sort que l'IGC hagi fet aquesta plataforma i hagi posat a l'abast de tothom mapes que fa anys havies de comprar i de vegades era difícil d'aconseguir.
Salutacions!!!
Publica un comentari a l'entrada