Aquest cap de setmana hem estat al Pedraforca, dissabte es feia el lliurament dels premis de la FEDME 2009, i vam voler acompanyar a l'Ester i al Pelut, i tots els amics premiats aquest any.
Diumenge al matí, alguns dels escaladors que han estat premiats, van a fer gel a les cascades properes al refugi, i trobem al Mikel Zabalza i al Manu Córdova. Els hi comento i demano col·laboració per aquests treballs sobre líquens i escalada que estem portant a terme. Mikel Zabalza m'explica que quan va anar a l'Antàrtida va ser molt conscient del paper dels líquens i la seva importància: "los únicos que aguantan vivos en la Antártida son los líquenes".
Després em pregunta: "¿No te debe parecer muy bien eso de que se les pase el cepillo a las vías?, li responc: "Creo que todo tiene su lugar y su límite, pero hay que minimizar esa práctica. Eliminar la vida y la información que lleva en las rocas tal vez miles de años, no creo que conscientemente le parezca bien a nadie".
Manu Córdova, que progressa amb la tècnica de dry-tooling pel primer extraplom de la via.
Veure aquesta coreografia de moviments, precisa, sense errors, provoca un sentiment d'admiració i molt respecte, per la tècnica i l'entrenament necessari per a poder fer aquesta progressió.
Però, què passa quan no hi ha una tècnica excel·lent i les condicions físiques són escases?, doncs que la roca i les biodermes si han de patir molt amb el dry-tooling.
Mikel Zabalza progressant per les cascades de gel.
Els líquens i els cianobacteris, impassibles sota la fredor i foscor del gel. Aquest agost vaig conèixer diferents microambients del Pedraforca a l'apertura de la via Lunascente. Aquests microhàbitats fan possible una biodiversitat, una riquesa específica que els escaladors hauríem de conèixer i intentar prendre mesures per a preservar-la.
Malgrat que des de lluny, només veiem parets ennegrides i regalimades, només cal apropar-se una mica per a que la perspectiva canvii.
Apotecis negres, líquens endolítics, vida austera a les parets, roca viva.
Fotos ABallart i MJChesa.
Moltes gràcies al Santi Llop per ajudar-me a fer algunes fotos.
Diumenge al matí, alguns dels escaladors que han estat premiats, van a fer gel a les cascades properes al refugi, i trobem al Mikel Zabalza i al Manu Córdova. Els hi comento i demano col·laboració per aquests treballs sobre líquens i escalada que estem portant a terme. Mikel Zabalza m'explica que quan va anar a l'Antàrtida va ser molt conscient del paper dels líquens i la seva importància: "los únicos que aguantan vivos en la Antártida son los líquenes".
Després em pregunta: "¿No te debe parecer muy bien eso de que se les pase el cepillo a las vías?, li responc: "Creo que todo tiene su lugar y su límite, pero hay que minimizar esa práctica. Eliminar la vida y la información que lleva en las rocas tal vez miles de años, no creo que conscientemente le parezca bien a nadie".
Manu Córdova, que progressa amb la tècnica de dry-tooling pel primer extraplom de la via.
Veure aquesta coreografia de moviments, precisa, sense errors, provoca un sentiment d'admiració i molt respecte, per la tècnica i l'entrenament necessari per a poder fer aquesta progressió.
Però, què passa quan no hi ha una tècnica excel·lent i les condicions físiques són escases?, doncs que la roca i les biodermes si han de patir molt amb el dry-tooling.
Mikel Zabalza progressant per les cascades de gel.
Els líquens i els cianobacteris, impassibles sota la fredor i foscor del gel. Aquest agost vaig conèixer diferents microambients del Pedraforca a l'apertura de la via Lunascente. Aquests microhàbitats fan possible una biodiversitat, una riquesa específica que els escaladors hauríem de conèixer i intentar prendre mesures per a preservar-la.
Malgrat que des de lluny, només veiem parets ennegrides i regalimades, només cal apropar-se una mica per a que la perspectiva canvii.
Apotecis negres, líquens endolítics, vida austera a les parets, roca viva.
Fotos ABallart i MJChesa.
Moltes gràcies al Santi Llop per ajudar-me a fer algunes fotos.
+ fotos Ice & Lichens - Pedraforca
2 comentaris:
Mariajo quines fotos més impresionants, això d'anar penjat dels piolets. Records
Hola Joan,
gràcies pel missatge, si que va ser impresssionant! salutacions!!!
Publica un comentari a l'entrada