Què és un desert liquènic?

Arbrat d'alineació d'un carrer de Barcelona. La contaminació de l'aire fa impossible el desenvolupament natural de qualsevol tipus de líquens epífits(*1).

Un “desert liquènic” (Hawksworth & Rose, 1970) és un espai molt contaminat que no permet l’existència de líquens.

Un desert liquènic és un àrea on l’Índex de Puresa Atmosfèrica, IPA=0.

L’IPA es calcula a partir de dades numèriques, com el nombre d’espècies de líquens, la superfície que ocupen i la freqüència.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre l’IPA: mma - IPA

Perquè els líquens són extremadament sensibles a la contaminació atmosfèrica?

- No tenen epidermis, que els protegeixin davant els agents contaminants.

- Són una simbiosi entre fongs i fotobionts, algues o cianobacteris, i no tenen substàncies impermeables, com la cel·lulosa o la lignina, a diferència dels vegetals, que els aïllin dels contaminants.

- Els líquens no disposen d'arrels o altres mecanismes d'absorció actius dels substracte, la major part dels nutrients que fan servir els líquens per al seu creixement provenen de la deposició atmosfèrica.

- No tenen mecanismes d'eliminació d'agents contaminants i aquests s'acumulen al tal·lus fins que pot arribar un punt que els causin la mort.

Parc de la Ciutadella. Barcelona.
Els arbres que arriben dels vivers de fora de Barcelona, fora del desert liquènic, moltes vegades tenen líquens epífits. En funció de la contaminació ambiental que tinguin en aquest nou habitat urbà, aquests líquens podran sobreviure més o menys temps a Barcelona.


A continuació, alguns exemples dels líquens que hauriem de veure més sovint sobre els arbres i les roques. Espècies de líquens que des de la revolució industrial i l'arribada de fums, smogs i pluges àcides han desaparegut de molts boscos.

El que no és bo per als líquens, no és bo per a nosaltres.
La contaminació que manifesten els deserts liquènics, és molt perjudicial per la nostra salut i la dels nostres fills.
Cal que ens conscienciem d'això i fem el possible per a conservar la flora liquènica.



Lobaria pulmonaria, sobre abet. Bois de Mont Caubech
A sobre, Lobaria pulmonaria, una espècie que es considera amenaçada, la contaminació ambiental l'està reduint a boscos que tenen molt poca freqüentació i que queden lluny de la pol·lució. Totes les localitats on es trobin aquests tal·lus liquènics mereixen protecció.



Usnea sp. sobre abet. Bois de Mont Caubech
Les espècies del gènere Usnea, conegudes com a Barbes de Caputxí, són molt sensibles a qualsevol alteració del seu ecosistema.


Usnea florida sobre pi negre, Porté Puymorens.




Ramalina sp. sobre alzina, Xanthoria parietina, de color carbassa. Vilanova de Prades
Hi ha altres espècies de líquens fruticulosos (*2) que poden tolerar un cert nivell de substàncies contaminants de l'aire, fet que permet caracteritzar el nivell de contaminació ambiental mijtançant la bioindicació.



Umbilicaria cylindrica (tal·lus gris amb apotecis negres), Rhizocarpon grup geographicum (tal·lus groc amb apotecis negres), sobre granit. Porté Puymorens.

A les zones d'alta muntanya, les biodermes, formades per líquens i briòfits -molses-, moltes vegades són els únics organismes que poden resistir a les condicions extremes de temperatura i manca d'aigua líquida -dessecació-.




(*1) Líquens epífits: que viuen sobre un altre vegetal -arbres i arbustos principalment- també poden trobar-se sobre molses.
(*2) Líquens fruticulosos: són líquens que formen branquetes o cintes, més o menys ramificades i que estan fixats al substrat en un punt, poden quedar erectes (Cetraria, Ramalina) o pèndols (Usnea, Alectoria).