12/3/10

BARCELONA MATA


Fa uns dies, parlàvem sobre el concepte de DESERT LIQUÈNIC, per tal de començar a explicar perquè és important que no matem els líquens.

En aquest relat, que avui comencem, seguirem la història d'uns líquens, que colonitzen els troncs i les branques dels arbres, i que han arribat a Barcelona provinents d'un viver, d'alguna localitat amb menys contaminació atmosfèrica que la nostra ciutat.
L'espècie que veieu en aquestes fotografies és la Xanthoria parietina.Aquest líquen és indicador d'ambients eutrofitzats, amb alt contingut de nitrogen degut a l'activitat antròpica.

El podem trobar sobre arbres, roques, materials de construcció, ferro, plàstic, roba, totes les superfícies expossades a l'atmosfera.
Malgrat que és un líquen "banal" (que es troba a tot arreu del món, en quasibé tots els ambients), no pot sobreviure en ambients on la contaminació atmosfèrica sigui extrema.


En aquest arxiu de fotografies anirem registrant l'evolució dels tal·lus liquènics i l'efecte que la contaminació sobre aquests organismes, que arriben vius i que Barcelona mata en poc temps. En aquestes observacions podrem saber una mica més al voltant d'aquest fet.



Us animo a que si veieu als vostres carrers, als vostres barris, noves plantacions d'arbres amb líquens, col·laboreu també en aquestes observacions.

L'arxiu de fotografies s'anirà ampliant. A cada fotografia teniu la data i els comentaris corresponents.

3 comentaris:

bea ha dit...

Francament impressionant!!!
Per cert, ara no ve al cas, però el passat cap de setmana, de ruta pel Montsant, em vaig recordar d'aquest gran espai que és "Líquens, muntanyes i camins".

A veure si properament m'atreveixo a fer alguna fotografia liquènica... ;)

Salut

Mingo ha dit...

Hola, ara feia dies que no teniem noticies teves. Vaig posar una foto d'un liquen que vam trobar a Abella de la Conca, suposo que no el vas veure, però tafanejant pel teu blog em sembla que és la Verrucaria marmorea, ara buscaré per internet les seves caràcterístiques, doncs no sé si és molt corrent, o potser és que sempre tenim la idea que un liquen ha de ser d'un color proper al verd.
Una abraçada.
M'agradat la teva entrada anterior, referent al desert de liquens.

mchesa ha dit...

Hola Bea,
moltes gràcies pel comentari. Anima't a fer fotos, que val la pena. Salutacions!!!

Hola Mingo,
perdona, mira que sempre et segueixo el blog, i aquesta vegada no he vist que m'havies fet una foto! moltes gràcies pel comentari i per la foto! una abraçada!!!