Extremòfils dels Volcans més alts de la Terra by Jordi Lalueza

Volcà dels "Ojos del Salado". Foto: Jordi Lalueza

El passat 29-04 vaig assistir a una conferència, amb aquest suggerent títol,  
ELS VOLCANS MÉS ALTS DE LA TERRA: OJOS DEL SALADO, PISSIS i BONETE, A LA PUNA D’ATACAMA  

Després de la presentació a càrrec del Raimon Portell, vam escoltar al biòleg-alpinista Jordi Lalueza, que ens va oferir les seves experiències i els seus coneixements de la zona biogeogràfica de la Puna de Atacama, corresponent a la part argentina, on hi ha els volcans més alts del món i uns paisatges on es desenvolupen éssers extremòfils. 

Us recomano aquesta projecció-conferència, un viatge a un dels llocs més inhòspits, i al mateix temps, bells del nostre planeta, de la mà d'una persona que transmet amb els seus dibuixos dels volcans i dels paisatges, amb el seu art i coneixement del món de la natura, l'escalada i l'alpinisme, l'esperit de l'aventura i de la descoberta.

 

Els éssers extremòfils, normalment microorganismes, són aquells que viuen o necessiten viure en condicions extremes  que serien excessives per a les condicions òptimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d'organismes.


Volcà dels OJOS DEL SALADO (27° 07´- 68° 33´ Catamarca Límit amb Xile -  6.864 m. )
 Complex volcànic conformat per una àmplia caldera, coberta per conus piroclàstics i laves dómiques andesítiques a riolítiques.  La principal erupció va tenir lloc fa 1000-1500 anys, produint fluxes piroclàstics de pumita. L'activitat eruptiva més recent sembla que s'ha originat al cim, donant lloc a laves molt viscoses, conus i cràters d'explosió orientats en la direcció NNE. No s'han confirmat l'existència d'erupcions històriques, però el volcà mostra una persistent activitat fumaròlica i s'ha reportat una emsió de gas i cendres a l'any 1993.

Roca dels Ojos del Salado. 5.5oo m

Gràcies a la generositat del Jordi Lalueza, que ens va regalar una petita roca d'aquests volcans més alts de la Terra, avui a Vertilíquens podem conèixer més d'aprop aquests éssers extremòfils que poden viure en unes condicions límits de temperatura, dessecació i en alguns casos, elevats continguts de sals, pròpies del clima extrem del desert alto-andino dels Ojos del Salado.

Si observem la roca, la pedra, a simple vista, doncs veiem una roca blanca,  d'aspecte vidriós amb petits cristalls de mica, i pel que he llegit de la zona, és possible que sigui un tipus de riolita.

 

lupa binocular x10

Si s'observa a la lupa binocular, amb 10 augments, es poden apreciar petites colònies d'algues, molt deshidratades, que estan barrejades amb petits grans de sorra, formant una massa que ha quedat unida fortament a la roca.

  

lupa binocular x40 

Podem observar petites colònies esfèriques, d'aproximadament 0,1mm de diàmetre, de color verd fosc.

 

Cianobacteris i micelis de fongs. x1000 (objectiu d'immersió)

Observem al microscopi òptic diferents preparacions de les algues (cianobacteris) adherides a la roca. 

Cianobacteri Nostoc sp. x1000 (objectiu d'immersió)

Nostoc: Còlonies esferoïdals, constituïdes per una matriu mucilaginosa i amb coloració negrosa. A l'interior s'observen filament entrellaçats, amb cadenes de cèl·lules esferoïdals, saltejades per unes cèl·lules de major tamany, els heterocits (de paret gruixuda, sense pigments, present en moltes cianofícies filamentoses, capaç de fixar nitrogen i proveir l’alga de compostos nitrogenats)

Algues filamentoses i un fragment de mica. x1000 (objectiu d'immersió)

"Es probable que algunas veces, al hallarnos tendidos sobre la verde hierba, contemplando la callada labor de las hormigas y las andanzas de menudísimos insectos, hayamos deseado poseer por unas breves horas la facultad de algunos encantadores de cuentos de nuestra infancia, de poder disminuir y aumentar el tamaño a voluntad, con solo ingerir una dosis de cierto líquido de propiedades maravillosas. Entonces las agujas de los pinos serían troncos tumbados, los animalillos aparecerían a nuestro lado como gigantes y los hongos más humildes elevarían sus copas como parasoles gigantescos. Todo un mundo que ahora apenas vislumbramos se desplegaría en un magnífico cuento de hadas. Y al respirar de cerca el hálito húmedo de tal cantidad de seres vivos nos sentiríamos más capaces de encariñarnos con la vida, al convivir con ella en el escenario donde parece levantarse lentamente del barro a través del musgo."

Donde Empieza la Vida. Ramón Margalef.  (Progresos del Mundo, Ed. Scientia, 1943), recollit al llibre Algues, Jaume Cambra (Ed,  Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici, 2003). 

Moltes gràcies Jordi!!!