La Serra Major del Montsant sorprèn al qui arriba per primera vegada a aquestes terres. Moles immenses de conglomerats, capritxoses formes, s'alçen per damunt de Cornudella i de la Morera del Montsant.
A l'ICC podreu trobar la cartografia geològica d'aquesta impressionant serra. La Serra Major del Montsant està formada per: PEOcg. conglomerats amb intercalacions de gresos i margues (Eocè-Oligocè) i PElcg lutites grogues, gresos i conglomerats (Eocè mitjà superior), a les zones inferirors.
La intenció de la jornada era poder escalar en aquestes impressionats parets, però el fort vent ens fa canviar de plans i decidim disfrutar dels camins i del paisatge.
A l'aparcament del pic-nic de la Morera del Montsant, dos cartells expliquen l'avifauna i les zones i períodes de regulació de l'escalada. Ojalà aviat aquests criteris puguin ser revisats i consensuats amb el col·lectiu escalador.
Pujarem a dalt de la Serra pel Grau del Barrots.
A la Serra del Montsant hi ha diferents accesos -graus- que permeten pujar als cims i gaudir d'unes magnífiques paroràmiques.
La Serra està plena de coves i baumes. A dalt, la cova del Moloner.
Parets i estètiques agulles allotgen itineraris verticals d'aventura.
El Clot del Cirer, una explanada amb orientació Nord, que rep l'aigua de les filtracions de les capes superiors, i que amb frondosa vegetació, herba i resguard de les baumes, és un lloc ideal per a refrescar-se els dies de calor.
El conglomerat està colonitzat per líquens endolítics, és a dir, que desenvolpen el seu tal·lus -cos vegetatiu-, a l'interior de la roca. Resulta molt vistosa l'espècie Verrucaria mamorea (taques color rosat).
Aquest conglomerat de composició bàsica, es colonitzant per Diplotomma epipolium (tal·lus blanc amb puntets negres), Acarospora cervina (tal·lus marró), Caloplaca holocarpa (tal·lus carbassa) i Candelariella aurella (tal·lus color groc).
Vent, flaire de romaní, timó, té de roca. Llums i ombres quan comença la tardor.
