Asunto precario (140m, MD expo) - Pui de Lleràs (Pallars Jussà)

Sapeira (Pui de Lleràs) - Via Asunto Precario

1ª Asc. 10-09-09 María José Chesa i Armand Ballart

Avui us convidem a conèixer un espai remot, de gran bellesa, per les seves formes capritxoses, l'estètica de la seva escalada i les precioses vistes que tindreu des del cim dels Plecs del Llibre del Pui de Lleràs. (Sapeira - Pallars Jussà. Accés a la pista des d'Areny de Noguera)

Plecs del Llibre - Vessant SW

PEcgv2: Conglomerats massius. Eocè mitjà-superior.
(Llegenda IGC E 1:50.000)

L'Armand, llegint la roca i cercant el millor itinerari.

Els Plecs del Llibre. Itinerari molt lògic en fissures, diedres i xemeneies, que assoleix l'agulla principal per la vessant SW.

Via exposada on seran útils els camalots nº1 repetits, els aliens i necessari portar claus.

Els darrers llargs, d'una gran bellesa, un regal per qui estima l'escalada clàssica.

Els líquens d'aquest conglomerat donarien texte i imatges per a molts posts. Cada roca diferent pot ser colonitzada per moltes espècies.

L'estudi de la flora liquènica dels conglomerats és tot un repte.
Als degotalls, malgrat sigui una paret orientada al sud, trobem els líquens umbilicats, és molt evident l'espècie Dermatocarpon miniatum. Trobem també molts líquens gelatinosos, de colors foscos, en els que el fotobiont és una cianobacteria. Són molt vistosos uns líquens grisos del gènere Toninia i líquens de color carbassa dels gèneres Caloplaca (crustacis) i Xanthoria (foliacis).

El nom de la via va sortir una mica d'aquest moment, es feia fosc i instal·lar el rapel estava éssent molt complicat, els speeds i els claus no donaven massa confiança... i d'aquí l'assumpte precari.
Necessari reforçar la instal·lació del rapel si algú volgués repetir la via.

Des del cim, unes vistes precioses de Sant Gervàs.

Un lloc que convida a perdre's i a disfrutar de paisatges molt poc freqüentats.

Bones Festes!!! Líquens Nadalencs!!!

Aquest és l'anomenat "Christmas Lichen" i també "'British soldiers"
Cladonia cristatella


Us desitjo molta felicitat, tot el temps per a gaudir del que més ens agrada, també coratge, humor i nous reptes pel 2009!!!

Me'n vaig una semaneta de vacances a la neu!!!! Petonàs a tothom!!!

Cada pedra és informació

"Cada pedra és informació", Antoni Pitxot

Fotogr. Tony Keeler. Antoni Pitxot surrounded by his world of rocks, photograph, 1975.

Al·legoria de la memòria, 1979

Autoretrat amb licorelles, 1974

Nu femení, 1975

Sant Jordi

Antoni Pitxot, amic de Dalí i fascinat pels líquens de les roques. Realisme interpretant altres formes de percebre la matèria, la llum i el present.

Pedralbes: Plantes, remeis i apotecaris

Arrel dels treballs que hem pogut fer al Monestir de Pedralbes, al voltant dels líquens que colonitzen els seus murs, teulades, bé.... tots els elements exposats a l'atmosfera....
he descobert un indret fantàstic... i m'agradaria explicar-vos-ho...
Potser us interessa la conservació del patrimoni, l'arquitectura, potser us agraden les plantes, potser els símbols implícits, potser us interessen els treballs de naturació urbana, potser feu treballs verticals.... hi ha infinites possibilitats...

Ha estat tota una experiència escalar els murs, les façanes, contraforts, caminar per les teulades, tot cercant expressions de vida als materials inerts... els líquens, aquests éssers microscòpics tan especials, per a mi, tan fascinants, que ens revelen quantitants d'informacions, si ens esforcem a entendre'ls....
Amb l'estudi dels líquens podem saber el grau de puresa ambiental d'un indret, podem datar el temps que un material ha estat exposat a l'ambient exterior...
Els líquens absorbeixen CO2, fan fotosíntesi, absorbeixen les partícules en suspensió, regulen la temperatura i l'humitat de la superfície que han colonitzat... Protegeixen els materials de la meteorització, dels canvis de temperatura diaris i estacionals....
La quantificació dels seus efectes encara no ha estat mesurada de forma global, ja que fins ara, com en tants altres camps del coneixement, el que no era visible, no comptava...

Hi ha edificis a UK, a Itàlia.... que es protegeixen, que es conserven per la seva flora liquènica.... exemplars, tal·lus liquènics que tenen segles d'existència, com és el cas dels treballs fets per la British Lichen Society

The BLS - Churchyard Lichens

Ojalà molt aviat aquesta tendència, aquest respecte pel que no és evident als nostres ulls, també entri a formar part de la nostra cultura.
Ojalà aquestes ganes de conservar, aquesta valorització d'expressions de vida que fins ara eren considerades com brutícia, l'inevitable pàtina del temps..... es tinguin, des del coneixement, en compte.

Fins al 28 de Juny de 2008 hi ha una exposició sobre les Plantes, remeis i apotecaris.
Us recomano aquesta exposició i si teniu una mica de temps, poder fer la visita comentada, ja que d'aquesta forma podreu conèixer una mica millor aquest increíble mon de la medicina medieval. Al claustre hi ha una petita mostra de les plantes medicinals que es conreuaven.
També us proporcionaran una interessant guia on es resumeixen els conceptes de la medicina medieval i on hi ha un llistat de les plantes més conegudes a l'època.

Aquí teniu més informació sobre les activitats i els horaris:
Museu Història de la Ciutat - Monestir de Pedralbes
Plantes, remeis i apotecaris - Calendari i horaris de visites

Molt interessant! Tot un mon per a conèixer i no deixar perdre!

Ruta graveolens

Angelica archangelica L.

Digitalis purpurea

León - XVI SBC Botànica Critogàmica

Aquesta setmana he estat a Leon, a un congrès de Liquenologia. L'estudi dels líquens és una de les coses que més m'apassionen.

http://www3.unileon.es/dp/dbv/SBC2007/sede.htm

Hem presentat un treball sobre els líquens que colonitzen els entorns urbans, humanitzats, els materials de construcció. Volem valoritzar la presència de microorganismes (líquens, algues, molses...) a les ciutats, a nivell de biodiversitat i dels efectes beneficiosos de la seva existència. Volem promoure el concepte de naturació urbana.

Foto: A.Gómez-Bolea

Els nous plantejaments de vegades costen d'acceptar per la seva simplicitat.
"laissez faire, laissez passer, laissez vivre..."

Pedro García Cabrera - Navegar

NavegarPedro García Cabrera


Navegar. Navegar. Navegar.

Enhebrar en los ojos todos los horizontes de la mar.

Navegar. Navegar.

Tener un muestrario de todas las olas del mar.

Navegar.

Ser liquen hinchado de mar en el mar.

Navegar.

Navegar.
Navegar.

Jorge Luís Borges - El hacedor

El hacedor


Jorge Luís Borges


Somos el río que invocaste, Heráclito.

Somos el tiempo. Su intangible curso

acarrea leones y montañas,

llorado amor, ceniza del deleite,

insidiosa esperanza interminable,

vastos nombres de imperios que son polvo,

hexámetros del griego y del romano,

lóbrego un mar bajo el poder del alba,

el sueño, ese pregusto de la muerte,

las armas y el guerrero, monumentos,

las dos caras de Jano que se ignoran,

los laberintos de marfil que urden

las piezas de ajedrez en el tablero,

la roja mano de Macbeth que puede

ensangrentar los mares, la secreta

labor de los relojes en la sombra,

un incesante espejo que se mira

en otro espejo y nadie para verlos,

láminas en acero, letra gótica,

una barra de azufre en un armario,

pesadas campanadas del insomnio,

auroras, ponientes y crepúsculos,

ecos, resaca, arena, liquen, sueños.

Otra cosa no soy que esas imágenes

que baraja el azar y nombra el tedio.

Con ellas, aunque ciego y quebrantado,

he de labrar el verso incorruptible

y (es mi deber) salvarme...

A veces me gusta leer poemas de Borges, a veces, tras el naufragio, para construir con esperanza otro barco... para volver a volar con el viento, a pesar de las tempestades, los días sin agua para beber, el calor, el frío, la niebla, la turbidez del agua, la fuerza sin compasión de las olas...

Septiembre... ahora, todo está bien....

Lichen roof

Lichen Roof
Peter William Redgrove (1932-2003)

It could be the ancient

and lost biscuit of life, the lichen

that never grows where the air

is polluted, the seagulls return

again and again to pluck those

bright orange fronds from the

brick-chinks, they neck and feed

and nest on the ridge-poles of the

sloping roofs, in the chimney-angles

this confection grows out of the wind,

out of a nothing, feeds on nothing,

spreads in circles like sliced fruit,

orange circular feasts,

is always availing,

the round sea-smell

which drops these beings like coinage;

they arrive invisibly in the wind,

materialize on the roofs

in round flat fortresses;

all the seagulls have one voice,

are a one person in feathered white

who miaous as he glides

down the air-streets;

in the sound I see

his fish-oil engines,

his single beak, the singular

color-of-the-lichens neb:

The solo gliders are his vocal chords,

his vocalizations and his wind-pipe,

and his spinning shit-balls

smashing across my friend's tweed cap:

a species person,

the one person

in many gulls that mountaineer the lichen pistes, scratch up

their gratis feasts.

Not marble

Teulada amb líquens. Monestir de Pedralbes. Barcelona

Lichens are a powerful symbol of endurance. In one of his sonnets, Shakespeare identifies lichens as the organism that betrays the age of rocks.

Not marble nor the gilded monuments - Sonnet LV
William Shakespeare
Not marble nor the gilded monuments
Of princes shall outlive this powerful rhyme;
But you shall shine more bright in these contents
Than unswept stone, besmear'd with sluttish time.
When wasteful war shall statues overturn,
And broils root out the work of masonry,
Nor Mars his sword nor war's quick fire shall burn
The living record of your memory.
'Gainst death and all-oblivious enmity
Shall you pace forth; your praise shall still find room,
Even in the eyes of all posterity
That wear this world out to the ending doom.
So, till the judgment that yourself arise,
You live in this, and dwell in lovers' eyes.

Traducción castellana

Ni el mármol, ni los áureos monumentos
durarán más que esta poderosa rima;
Y en ella tu esplendor será de más brillo
que la piedra y el liquen que mancha el impuro tiempo.
Cuando la destructiva guerra haga caer las estatuas,
Y haga sucumbir la obra del masón,
Ni la espada de Marte, ni su veloz fuego guerrero quemarán
el vivo recuerdo de tu memoria.
Irás contra la muerte y toda hostil inconciencia
Acogerá tu elogio la mirada
Aún en los ojos de toda la posteridad
que lleva este mundo hacia la final perdición.
Entonces, hasta tu propio Juicio,
Aquí estarás, en los amantes ojos.

éssers alquímics

Més enllà de la necessitat, la intel·ligència, el sexe, l'amor, l'orgull...
Dos éssers independents... que podrien sobreviure de forma separada... decideixen compartir, aprofitar de cadascú l'habilitat, el punt fort, el seu do... i crear una nova forma de vida, plena d'art, de música, amb ressonància immortal... més enllà de la química, de la física, de les lleis encara no conegudes...
L'alga viu bé a l'aigua, però si el vent del destí la transporta a un roca... és possible que pugui ser envoltada per les hifes... l'abraçada tendra, protectora, amiga... d'aquest fong, amant de la vida, del sol somrient de cada matí...
El que esdevé a continuació, la singularitat, la sutilesa, la màgia dels compostos liquènics... harmonitza, transmuta i orquestra un nou univers...




Los pasos perdidos
Alejo Carpentier
.....
Cuando, por sobre las hachas negras, los divisores de ventiscas y los peldaños de más arriba, aparecieron los volcanes, cesó nuestro prestigio humano, como había cesado, hacía tiempo, el prestigio de lo vegetal. Eramos seres ínfimos, mudos, de caras yertas, en un páramo donde sólo subsistía la presencia foliácea de un cacto de fieltro gris, agarrado como un liquen, como una flor de hulla, al suelo ya sin tierra. A nuestras espaldas, muy abajo, habían quedado las nubes que daban sombra a los valles; y menos abajo, otras nubes que jamás verían, por estar más arriba de las nubes conocidas, los hombres que andaban entre cosas a su escala.

.....

Camí a les mines de Liat

Diumenge 24, ens hem llevat molt tard, després de la festa de dissabte, però voliem aprofitar la nostra estada a la Vall d'Aran, hem fet una passejada pel camí de les mines de Liat. M'agrada molt aquest camí, és un plaer respirar l'aire d'aquesta fageda.
La Sílvia, el Gerard i la Idoia, buscant carreretes, algun bolet hem trobat finalment!!!

Llac de Gerber

Dissabte al matí, vam estar amb la Sílvia i el Gerard al Llac de Gerber, des del Port de la Bonaigua. Els rododendrons estan preciosos en aquesta època. La flora liquènica, al·lucinant...

Una bona passejada abans de preparar tota la revetlla de Sant Joan!

Líquens Valls d'Àneu

Aquesta setmana he estat tres dies a les Valls d'Àneu, col·laborant en un estudi sobre els líquens presents en aquesta zona.
Ho he passat genial i he après moltíssim!!!
Resulta sorprenent la quantitat i la diversitat de formes de vida que hi poden haver en una roca.
Moltres gràcies, Antonio, per tota l'ajuda, les anècdotes, les ensenyances...

Líquens i roca - Formigal

De vegades resulta difícil d'explicar perquè hi ha objectes, situacions, imatges que ens fan vibrar... que ens resulten dolces, que ens agraden...

M'agrada conèixer, saber, estudiar els líquens que viuen a les roques... m'al·lucina saber que no hi ha cap superfície a aquest planeta que no pugui ser colonitzada per aquest microecosistema que formen els líquens, aquest entente cordiale, entre algues i fongs.

Avui el Rodri m'ha enviat unes fotos d'uns líquens que ha trobat a Formigal, m'ha fet molta ilusió... ja ho saben els meus amics, quan viatgen i s'enrecorden de mi, doncs això, em porten líquens i roques... és fàcil, només demano això, que s'hi fixin i hi pensin...

La vida és això... petits detalls, grans records, mirades càlides ...