Aquest cap de setmana hem estat a la Costa Brava, dissabte a Llafranc, a les impressionants cales que hi ha sota el Far de Sant Sebastià.
A la tarda, quan fa una temperatura més bona, ens dirigim al Cavall Bernat, i pujem la via oberta per J.Rovira, J.Barberà i E. Agustí (Triton Diving), Cavalls de Pedra, que es troba a la cara Nord d'aquesta agulla i resulta la via més assequible per a pujar al cim.
Fa uns anys, vaig fer l'open water diver al Triton, i vaig tenir la sort de poder comptar amb l'Emili com a instructor. Si heu pensat en fer immersions, cursos o un bateig submarí, aquest és el millor lloc que podreu trobar. La Lotti i l'Emili són maquíssims.
La cara sud del Cavall Bernat, també té vies obertes.
Abans del diedre, hi ha un clau bastant deteriorat. Al diedre en trobem un altre, en bon estat i amb facilitat es poden col·locar tascons a les fisures d'aquesta agulla granítica.
Al cim, sobretot a la cara Nord, trobem col·lonies d'orxelles, uns líquens fruticulosos del gènere Roccella que colonitzen les roques orientades a sobrevent, amb l'òptim a l'àrea mediterrània i illes Canàries, poguent arribar a regions atlàntiques, com les costes de Gran Bretaña.
L'orxella s'havia utilitzat com a espècie tinctòria, i amb la seva extracció es feia l'indicador de pH anomenat tornasol. L'aparició de colorants i indicadors de síntesi, va fer que l'orxella passés a la història.
A la tradició del mediterrani, hi ha moltes històries sobre els orxellers que anirem descobrint en altres llocs a prop del mar.
Si observem des de lluny, veiem taques grises i rugossitats a la textura de les roques.
Si ens apropem una mica més, apreciem unes formacions que tenen l'aspecte d'algues, de coralls...
Detall dels diferents tipus de tal·lus del gènere Roccella.
Una imatge del Cavall Bernat de Llafranc, abans de fer-se fosc.
I diumenge bulder i busseig en aquestes precioses cales, paratges d'una bellesa autèntica, que conserven l'essència i la genialitat del mediterrani.
Quin goig de viure!
