C. Sbarbaro: licheni, poesia e cultura

Xanthoria elegans sobre esquistos (Surp, Pallars Sobirà)

Grazie al lichene non v'è luogo ove mi senta solo, visto che non è luogo per arido e desolato che non sia per me ricco di presenze: un vivaio che tripudia al caldo dei tropici come nel gelo polare e neanche sfrattato dall'uomo perisce, ma emigra e, poco discosto, riprende a prosperare.

Xanthoria elegans sobre esquistos (Surp, Pallars Sobirà)

Capisco, adesso, perché questa passione

ha attecchito in me così durevolmente:
rispondeva a ciò che ho di più vivo,
il senso della provvisorietà.
Sicché, per buona parte della vita, avrei raccolto,
dato nome, amorosamente messo in serbo....
neppure delle nuvole o delle bolle di sapone
- che per un poeta sarebbe già bello;
ma qualcosa di più inconsistente ancora:
delle effervescenze, appunto.

Licheni
(Camillo Sbarbaro, Liguria 1888-Savona 1967)

Liken, coreògraf de bioformes urbanes

M'agradaria donar-vos a conèixer l'obra de l'Àlex, Liken, un artista que ha observat que els líquens són els grafitis de la natura, i en ells s'ha inspirat per a desenvolupar el seu art.

Fotografies: Liken

Extretes del blog http://liqen.blogspot.com/

Ibn Sina (Avicena) i els líquens

Imatge extreta del web del Museu del Jardí Botànic de Berlín.
Autor: Ingo Haas. Skull Lichens.
Sonderausstellung 2001: Flechten - Kunstwerke der Natur

" Sense el vel de seda,
contempla lluent el que no comprenien
els seus ulls somnolents.
Separada de tot,
deixada com res, com pols miserable
que no pot seguir-la,
comença l'escalada del cim més elevat:
doncs la saviesa a l'humiliat enlaira.
Però, per què va caure del cim fins al tàrtar de l'erm?
Si la ciència divina va procurar el seu descens,
oculta és la seva raó al savi, sagaç i agut.
Si va ser necessària la seva caiguda per llum
del que no sabia i l'ocult d'ambdós móns
anar aprenent, el seu vas roman buit.
El temps li ha tallat el seu camí.
Adormida per l'última vegada, mai més despertarà.
Com la llum que llueix a l'estança, s'apaga
com si els seus centelleigs mai haguessin lluït."
Intent de traducció al català d'un fragment de la Qasida de l'ànima d'Ibn Sina (Avicena)
Cruz Hernández, Miguel. Tres escritos esotéricos, con el resumen de otro perdido y un capítulo espiritual 1998, Tecnos (Madrid)

Usnea sp. sobre abet. Bois de Mont Caubech

Avui us proposo un viatge al món àrab, a través del filòsof, del científic, del metge, de l'intelectual Abu-Alí al-Hussayn ibn Abd-Al·lah ibn Sina, conegut com a Ibn Sina -Avicena- (370-426 Hégira); (Afshana, Persia 980 – Hamadan 1037).

Ibn Sina va escriure el Cànon de la Medicina (Poema de la Medicina) "Qanun fil-l-Tibb". Aquesta obra, escrita en "metro rachaz", en cinc volums, va ser una autoritat de la medicina fins al segle XVIII.

Al Cànon de la Medicina, apareix una referència a un grup de líquens utilitzats des de l'Antiguitat pel seu efecte antibacterià, la família de les Usneaceae. Les usnees són líquens fruticulosos que creixen sobre els troncs i les branques dels arbres, allà on hi ha aire pur i ambients no desnaturalitzats. Les usnees s'utilitzen com a bioindicadors de la qualitat ambiental de l'aire i el nivell de fragmentació dels boscos.

línia del poema 1046

artemisa, ortiga, estafisagria, orenga,

usnea, estoraque i àmbar.

Poema de la Medicina. Avicena. Edició i Traducció: Jabary, Najaty S.; Salamanca, Pilar; 1999. Castilla y León. Consejería de Educación y Cultura.

Usnea florida sobre pi negre, Porté Puymorens

La Usnea humana, anomenada d'aquesta forma en temps antics, i que englobava a les diferents espècies de líquens que creixien sobre els cranis humans, va ser considerada fins fa pocs segles, com un ingredient indispensable per a guarir moltes malalties. Era també el component principal de l'Unguentum armarium, que Paracelso descriu com un remei per a la curació de ferides fetes per armes. El liniment s'aplicava a l'arma que havia causat la ferida, no pas directament a la persona ferida. Als mites i llegendes del Sant Graal es descriuen també aquests mètodes de curació magnètica.

Líquens i muntanyes a l'obra d'Escher

"So let us then try to climb the mountain, not by stepping on what is below us, but to pull us up at what is above us, for my part at the stars; amen"
MC Escher (1898-1972)

"Aleshores deixeu-nos intentar escalar la muntanya, sense trepitjar el que hi ha a sota nostre, si no impulsant-nos cap el que hi ha a sobre nostre, per la meva part als estels."

Waterfall, by Mauritz Cornelis Escher. Lithograph, 1961

A l'esquerra, a la part inferior de la litografia observem unes estructures vives peculiars. Són diferents espècies de líquens, els que tenen forma de copa són del gènere Cladonia, a sota, Cladonia pyxidata, de les roques de Savassona.

Si voleu conèixer una mica més al voltant de MC Escher

Ha estat una sorpresa aquesta troballa inesperada!

Els líquens a l'obra de Marcel Proust

Fa un temps vaig estar parlant amb el Dr. Xavier Llimona, un gran liquenòleg català, al voltant de la recerca que estava fent sobre líquens a la literatura. Em va suggerir que estudiés l'obra de Proust, que m'aniria trobant, amb paciència, moltes sorpreses.
- per on començo? -vaig preguntar-li.-
- no sabria dir-te... -em va respondre amb aquell somriure irònic de professor que dona només les pistes indispensables-

- d'acord, gràcies per la idea. -vaig respondre-

Le temps retrouvé. Marcel Proust.
.....

Chez certains même les cheveux n'avaient pas blanchi. Ainsi je reconnus quand il vint dire un mot à son maître le vieux valet de chambre du prince de Guermantes. Les poils bourrus qui hérissaient ses joues tout autant que son crâne, étaient restés d'un roux tirant sur le rose et on ne pouvait le soupçonner de se teindre comme la duchesse de Guermantes. Mais il n'en paraissait pas moins vieux. On sentait seulement qu'il existe chez les hommes comme dans le règne végétal les mousses, les lichens et tant d'autres, des espèces qui ne changent pas à l'approche de l'hiver.
.....

Traducció de J.Vidal i M.A. Capmany
En alguns d'aquests ni tan sols els cabells s'havien tornat blancs. Per això vaig reconèixer quan va venir a dir una cosa al seu amo el vell criat del príncep de Guermantes. Els pèls aspres que eriçaven les seves galtes tant com el crani continuaven essent d'un roig tirant a rosat, i no podies pas sospitar que es tenyís, com la duquessa de Guermantes. Però no per això semblava menys vell. Descobries tan sols que entre els homes, com en el regne vegetal, existeixen les molses, els líquens i tot això, aquelles espècies que no canvien quan s'acosta l'hivern.
.....
Obra completa - À la recherche du temps perdu. Marcel Proust.

I per a il·lustrar aquesta concepció del pas del temps dels éssers i dels esperits, segons s'assemblin més o menys als líquens i a les molses; comparteixo amb vosaltres aquesta fotografia d'un lloc, d'unes roques amb líquens d'una bellesa única i d'unes proporcions descomunals, on les persones, com la petita ombra que hi ha a la imatge, només hi estem de pas, alienes al temps i a l'espai propis d'aquestes roques i els éssers que hi poden viure permanentment.

L'art de la natura, moltes vegades, com la fotografia que veieu, només és accessible amb les tècniques i l'ànima de l'escalada.

Mireu ben a prop les roques on escaleu i hi trobareu paisatges, boscos, petits móns vius, per als vostres ulls i les vostres mans.

Sentiu que la roca és tan viva com vosaltres mateixos.

Líquens del Rocher d'Ossau. Foto Christian Ravier.Fotografia enviada a líquens, muntanyes i camins per Christian Ravier
(Moltes gràcies pel detall!)

Altres autors i obres on els líquens hi són presents

Trouble with lichen (HVS 5b) Bamford, Peak District

Avui una troballa interessant, pels amants de la ciència ficció, i potser no tan ficció.

Trouble with lichen, a part de ser el nom d'una psicodèlica via d'escalada (HVS 5b) a Bamford, Peak District (UK), és una història de ciència ficció dels anys 60.

Fotografia reproduïda amb autorització de Keith Sharples, de Climbing07. Visiteu la seva web!

Aquest llibre de John Wyndham, és la història de les històries, quelcom que trobem a tot arreu on arribem a la mateixa essència.

Dos bioquímics, en investigacions paral·leles, descobreixen un liquen que produeix una substància única, l'Antigerona, capaç d'alterar l'envelliment humà.
Però el problema és que aquests líquens són escassos i no hi ha per a tothom. Aleshores el que passa sempre, guardar el secret i que només se n'aprofitin els privilegiats, o que arribi a tothom i torni una altra "febre de l'or" o millor dit, una "febre del liquen".

"This is not the age of reason, this is the age of flummery, and the day of the devious approach. Reason’s gone into the backrooms where it works to devise means by which people can be induced to emote in the desired direction."

John Wyndham, J. (1960), The Trouble With Lichen. Penguin Books. pg. 91.

Orxellers i buscadors d'iwatake: pioners en el món vertical

Avui us proposo un viatge en el temps. Un viatge a través de les cultures que han cercat el que viu a la vertical, a les roques, i s'han impregnat del misteri mateix que representa desafiar i pactar amb la llei de la gravetat.

Potser si sou de Mallorca o coneixeu la història de les Balears i les Canàries, sabeu qui eren els orxellers -urxellers a ses illes, orchilleros a les Canàries-.

Camí de Ronda de Llafranc a Tamariu.

A sobre i a sota, Tal·lus d'orxella. Roccella phycopsis.

Els orxellers arriscaven la seva vida per anar a cercar a les roques l'orxella. L'orxella, Roccella sp., és un liquen que creix a prop del mar, a les roques orientades a sobrevent (barlovento). L'ambient del mar, de les gotes d'aigua salada sobre les roques crea unes condicions úniques per al creixement d'una flora liquènica espectacular.

El coneixement d'aquest liquen en el Mediterrani es perd en el temps. S'havia emprat per a produir el color púrpura, associat a les divinitats i al misteri. També ha servit fins fa pocs anys, per a la producció de l'indicador de pH anomenat tornasol.

Diverses espècies del gènere Roccella. Extret de Pereira 1854

Gravat d'un orxeller. Emile Lassalle 1832, extret de "La recolección de la orchilla en Gran Canaria"

Procediment per extreure la substància tintòria de l'orxella, extret d'aquí.

La perillositat en la seva recol·lecció, el creixement lent dels tal·lus liquènics i la substitució per productes de síntesi han fet que l'orxella hagi passat a la història. També han passat a la història els orxellers, persones que van desenvolupar tècniques, eines i estrategies per a moure's i treballar a la roca.

Molt lluny del Mediterrani, al Japó, es coneix també un ofici perillós que va fer desenvolupar sistemes per a recol·lectar les més preuades delicatessen que creixen a les roques. En aquest cas, tripes de roques, líquens de l'espècie Umbilicaria esculenta, coneguda com a Iwatake.

Hiroshige II, 1860

Una altra imatge de recol·lectors d'Umbilicàries. Any 1850

A sobre i a sota, exemplars de l'espècie Umbilicaria esculenta.

Aquests tal·lus liquènics tenen en molts casos centenars d'anys, ojalà se'n faci un aprofitament que no derivi en l'extinció d'una nova espècie. Als restaurants japonesos podreu trobar Iwatake, és un menjar molt valorat per a la cultura nipona.

La vida que es desenvolupa a la vertical, a les roques, té molt poc a veure amb el que creix arran de terra. Us convido a conèixer-la i a protegir-la.

Diada de Sant Jordi

Sant Jordi d' Antoni Pitxot

En aquesta Diada de Sant Jordi, unes imatges, de l'artista Antoni Pitxot, i un poema de Rafael Alberti, amb fotografies dels líquens endèmics de les roques mares de la Costa Brava.

Bona Diada!!!


Camí de Ronda de Llafranc a Tamariu

Rafael Alberti

«Conchas y verdes líquenes salados,
los dormidos cabellos todavía,
al de una piedra sueño, traje umbroso
vistiendo estaban, cuando desvelados,

cítaras ya, esparcidos,

por la del viento lengua larga y fría
templados y pulsados
fueron y repetidos,

que el joven caminante su reposo
vio, música segura,
volar y, estrella pura,
diluirse en la Lira, perezoso...».

Art, Literatura i líquens

Castell de Loarre (Huesca)

Em reconforta, m'alegra trobar-me als llibres, als poemes, a les obres d'art... signes d'aquests éssers que em fascinen, els líquens...

Em va sorprendre que Neruda s'hagués fixat en ells i hagués escrit poemes i un llibre.

Agulla de l'Escorpí. Montserrat

També García Cabrera, els hi va dedicar tot un llibre de poemes.

Em va agradar descobrir que Alejo Carpentier, els coneix i sap fins on poden arribar.

Castell de Loarre (Huesca)

Hi són també a les estrofes dels més bells poemes de Jorge Luís Borges.

Shakespeare, en un dels seus sonets, els identifica com els organismes que traeixen la perfecció del marbre, de les estàtues, ja que la vida no és perfecta.

Em va agradar trobar un poema sobre els líquens de les teulades, de William Redgrove.

Conan Doyle també els ha convidat a formar part de les seves escenografies.

Far de Sant Sebastià. Llafranc

Descobrir l'obra de Pitxot, el seu univers de roques i líquens ha estat també ressonant per a mi...

Gràcies al professor Pier Luigi Nimis, he descobert l'obra de Camillo Sbarbaro, liquenòleg i poeta italià.
I en Girbén, em va fer saber que Goethe els tenia presents a la seva "Teoria de la Natura".

Rafael Alberti va escriure també sobre els líquens i el mar.

John Wyndham, va escriure a l'any 1960 una obra de ciència ficció sobre les propietats d'uns líquens molt estranys que proporcionaven l'eterna juventud.

Jacint Verdaguer els va incloure com a símbols, com a identitat de la màgica muntanya del Canigó, al cant segon, Flordeneu.

Gràcies a la suggerència del Dr. Xavier Llimona, també he trobat unes interessants referències als llibres de Marcel Proust.

Le Rocher d'Ossau. Foto Christian Ravier

El genial MC Escher, també els ha dibuixat a les seves litografies.

Al Cànon de la Medicina, d'Ibn Sina, trobem referències sobre els líquens, sobre la usnea.


El líquens apareixen a les obres del mestre dels visionaris, el Jules Verne.

El poeta escocès, Hugh MacDiarmid, els fa aparèixer a un dels seus coneguts poemes, The Eemis Stane.

Walt Whitman els convida a formar part del seu poema, The World below the Brine.


Rimbaud, el poeta-punk del XIX també compta amb ells al més famós dels seus poemes, el "Vaixell Ebri".


L'alpinista, escalador, biòleg i poeta català, Jordi Lalueza-Fox, els convida a formar part de l'escenari del seu poema, "Ho recordaré mentre em digui albada".
 

... Visitant, curiós, lector... si trobes tu alguna referència interessant, l'afegirem a aquesta descoberta dels líquens a la literatura i a l'art...

Las piedras del cielo

Caloplaca marina. (extret de CHECKLIST OF THE LICHENS OF AUSTRALIA )

Las piedras del cielo
Pablo Neruda, 1970




El liquen en la piedra,
enredadera de goma verde,
enreda el más antiguo jeroglífico,
extiende la escritura del océano
en la roca redonda.

La lee el sol,
la muerden los moluscos,
y los peces resbalan de piedra en piedra
como escalofríos.

En el silencio sigue el alfabeto
completando los signos sumergidos
en la cadera clara de la costa.

El liquen tejedor con su madeja
va y viene sube y sube
alfombrando la gruta de aire y agua
para que nadie baile sino la ola
y no suceda nada sino el viento.

(Extret de UK LICHENS)