Aquest diumenge hem fet una sortida liquenològica a Savassona (Tavèrnoles). La nostra intenció principal era estudiar amb detall els creixements liquènics de la Pedra del Sacrifici.
Les roques de Savassona, afloracions del que en geologia s'anomena la Formació de Gresos de Folgueroles -el nom deriva dels nivells arenosos consistents i d'origen marí que afloren al voltant de Folgueroles-, allotgen una flora liquènica singular. Des d'aquest espai, m'agradaria donar-vos a conèixer aquest micromón que es desenvolupa a les roques i sensibilitzar sobre la necessitat de la seva preservació.
A la dreta dels tal·lus liquènics que volem mesurar hi ha una via, una linia de burils antics, que aprofitem per a progressar i poder instal·lar una corda fixa per a treballar còmodament.
Els tal·lus liquènics estan a la part més extraplomada de la paret, on tenen menys aportació de l'aigua de la pluja i menys radiació.
Em preparo per pujar a jumar, amb tot el material per a mesurar i fer les macrofotografies.
Els líquens són més grans del que em pensava. Des del terra no m'havia imaginat que tinguéssin aquesta dimensió. Tota la paret està colonitzada per altres espècies de líquens, fongs i cianobacteris, malgrat la seva existència no sigui apreciable a simple vista.
Observo amb la lupa els dos tal·lus més grans i vistosos que després mesurarem. Quan estic aquí dalt ben penjada, quina casualitat!, s'acosta a nosaltres el J.Anglada, un dels meus instructors del passat curs d'artifo a Vilanova, que coneix de tota la vida aquest espai de Savassona, i que em comenta pot tenir fotos molt antigues d'aquestes roques. Seria molt interessant poder-les comparar amb el creixement actual, o sigui que si llegiu això i també teniu fotos, doncs seria tot un detall que les poguéssiu enviar.
Prenem mides dels dos tal·lus, amb la intenció d'observar el seu creixement al llarg dels anys.
L'Armand prepara un dibuix amb les mides dels líquens.
Una vegada que he fet les fotos, baixo per a preparar el material per continuar fent mesures.
L'Armand que té més equilibri i més art, s'encarrega de dibuixar en un acetat el contorn del líquen, que els meus fills, Sílvia i Gerard, han adoptat i han batejat com Savai, en el nostre projecte ADOPTA UN LIQUEN.
Els líquens tenen un creixement molt lent. Ens interessa poder conèixer la variació de les dimensions d'aquest liquen, per correlacionar-ho amb altres variables climàtiques i de contaminació. Per això dibuixem amb un retolador permanent el contorn sobre un acetat, amb la intenció de tornar-ho a mesurar al llarg dels anys.
L'Armand dibuixant el liquen més famós de Savassona.
Altres liquenòlegs catalans i d'arreu d'Europa m'han comentat sobre l'extravagància d'aquests tal·lus liquènics, la forma d'S i l'espiral tant perfectes, no s'han trobat fins ara en aquesta espècie.
A sota un detall del que podem veure si observem aquests líquens amb una lupa. Els apotecis, puntets de color marró que s'aprecien sobre el tal·lus blanc, que tenen 0,3-0,5 mm de diàmetre ens serviran per a identificar en laboratori aquesta espècie.
I després de dinar, provem algun dels blocs del Dau!
Després pujem a l'esglèsia de Sant Feliuet.
Un enclau preciós, amb unes vistes increíbles. + informació
Un dia meravellós i que espero poder tornar a viure en un futur.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest dia!!!
Les roques de Savassona, afloracions del que en geologia s'anomena la Formació de Gresos de Folgueroles -el nom deriva dels nivells arenosos consistents i d'origen marí que afloren al voltant de Folgueroles-, allotgen una flora liquènica singular. Des d'aquest espai, m'agradaria donar-vos a conèixer aquest micromón que es desenvolupa a les roques i sensibilitzar sobre la necessitat de la seva preservació.
A la dreta dels tal·lus liquènics que volem mesurar hi ha una via, una linia de burils antics, que aprofitem per a progressar i poder instal·lar una corda fixa per a treballar còmodament.
Els tal·lus liquènics estan a la part més extraplomada de la paret, on tenen menys aportació de l'aigua de la pluja i menys radiació.
Em preparo per pujar a jumar, amb tot el material per a mesurar i fer les macrofotografies.
Els líquens són més grans del que em pensava. Des del terra no m'havia imaginat que tinguéssin aquesta dimensió. Tota la paret està colonitzada per altres espècies de líquens, fongs i cianobacteris, malgrat la seva existència no sigui apreciable a simple vista.
Observo amb la lupa els dos tal·lus més grans i vistosos que després mesurarem. Quan estic aquí dalt ben penjada, quina casualitat!, s'acosta a nosaltres el J.Anglada, un dels meus instructors del passat curs d'artifo a Vilanova, que coneix de tota la vida aquest espai de Savassona, i que em comenta pot tenir fotos molt antigues d'aquestes roques. Seria molt interessant poder-les comparar amb el creixement actual, o sigui que si llegiu això i també teniu fotos, doncs seria tot un detall que les poguéssiu enviar.
Prenem mides dels dos tal·lus, amb la intenció d'observar el seu creixement al llarg dels anys.
L'Armand prepara un dibuix amb les mides dels líquens.
Una vegada que he fet les fotos, baixo per a preparar el material per continuar fent mesures.
L'Armand que té més equilibri i més art, s'encarrega de dibuixar en un acetat el contorn del líquen, que els meus fills, Sílvia i Gerard, han adoptat i han batejat com Savai, en el nostre projecte ADOPTA UN LIQUEN.
Els líquens tenen un creixement molt lent. Ens interessa poder conèixer la variació de les dimensions d'aquest liquen, per correlacionar-ho amb altres variables climàtiques i de contaminació. Per això dibuixem amb un retolador permanent el contorn sobre un acetat, amb la intenció de tornar-ho a mesurar al llarg dels anys.
L'Armand dibuixant el liquen més famós de Savassona.
Altres liquenòlegs catalans i d'arreu d'Europa m'han comentat sobre l'extravagància d'aquests tal·lus liquènics, la forma d'S i l'espiral tant perfectes, no s'han trobat fins ara en aquesta espècie.
A sota un detall del que podem veure si observem aquests líquens amb una lupa. Els apotecis, puntets de color marró que s'aprecien sobre el tal·lus blanc, que tenen 0,3-0,5 mm de diàmetre ens serviran per a identificar en laboratori aquesta espècie.
I després de dinar, provem algun dels blocs del Dau!
Després pujem a l'esglèsia de Sant Feliuet.
Un enclau preciós, amb unes vistes increíbles. + informació
Un dia meravellós i que espero poder tornar a viure en un futur.
Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest dia!!!
