"El cargol construeix la delicada arquitectura de la seva closca afegint una darrera l'altra les espires cada vegada més àmplies, després s'atura bruscament i comença a cargolar-se, aquesta vegada en decreixement, ja que una sola espira més donaria a la closca una dimensió setze vegades més gran, el que en lloc de contribuir al benestar de l'animal, el sobrecarregaria. I des d'aquest moment, qualsevol augment de la seva productivitat serviria només per pal·liar les dificultats creades per aquesta ampliació de la closca, fora dels límits fixats per la seva finalitat. Passat el punt límit de l'ampliació de les espires, els problemes del sobrecreixement es multipliquen en progressió geomètrica, mentre que la capacitat biològica del cargol només pot, en el millor dels casos, assumir una progressió aritmètica ".
Ivan Illich (1.926-2.002)
Liquen blanc: Lecanora pseudistera. Roca del Sacrifici - Savassona
Els líquens també són un exemple de microecosistema que viu sota les lleis del decreixement. El tal·lus liquènic s'inicia en un punt. Comença a crèixer radialment, fins a un límit de tal·lus, propi de cada espècie. A partir d'aquest punt, comença a morir pel centre i a expandir-se cap a l'exterior, fins que arriba un punt en que les espores del fong es tornen a trobar amb els fotobionts i tornen a colonitzar el centre del cercle. Un procés de creixement i decreixement, a una altra escala, un procés d'inspiració i espiració.
La primera vegada que vaig sentir la paraula "décroissance" i vaig començar a interpretar el que significava tota aquesta filosofia al voltant del progrès humà, vaig sentir que valia la pena interessar-se i donar a conèixer el perquè del decreixement.
Potser l'escalada, la necessitat d'ésser lleuger, flexible, fort, auster, ens ajuda a tenir una altra percepció. La necessitat de temps i tècnica per a l'adaptació al medi. La recompensa de la intangible sensació de plenitud, ens permeten entendre, ésser més propers a la filosofia del decreixement.



