19/1/09

Garraf: Face à la mer


Aquest dissabte en Joan em diu si el vull acompanyar al Pic del Martell, a la via Nose (nº 32; 120 m, V). Havia estat a una via a prop, a la Retorno Mágico, i ja coneixia una mica de que aniria el matí...
M'agrada anar al Garraf, la roca, les vistes sobre el mar en un dia clar, i ja m'estava imaginant el contrast amb el diumenge, que havia quedat per fer esquí nòrdic a Tuixent.

Ens hem posat a la paret al voltant de les 11 h i en aquesta via no tocava massa el sol, pel que la roca estava freda i humida.
La via, un clàssic del Garraf, d'aquelles que penso has de fer alguna vegada...

Pel camí, a les roques que estan a prop del terra trobem aquests líquens de color taronja, característics de roca calcària...
Són del gènere Caloplaca, i les espècies poden ser C.aurantia, C.flavescencs, C.holocarpa, C.decipiens.
La major part de les roques verticals que trobem al Garraf, al Pic del Martell, tenen aquesta imatge, amb taques de diferents tonalitats grises.

Si ens atansem, si mirem d'aprop, aquestes tonalitats són un microecosistema, un continuum de roca i microorganismes. La roca calcària en ambient mediterrani sol estar sempre colonitzada per líquens endolítics.

També trobem aquest líquen característic, de tal·lus blanc lluent, amb els apotecis negres, de l'espècie Diplotomma epipolium. El tal·lus de color taronja que veiem a la dreta és del gènere Caloplaca.

Als degotalls, aquests colors que des de lluny veiem com negres, hi viuen colònies de fongs, cianobacteris, algues, líquens, que aprofiten l'aigua que poden recollir quan plou.
Aquests líquens solen tenir com a fotobiont el cianobacteri Nostoc sp.

Aquests líquens que veiem a la foto són del gènere Collema y Thyrea.

Les parets, ja ho veieu, estan vives, aquests degotalls negres, marrons, grisos, que veiem de lluny, no només són taques d'humitat. Tota la superfície vertical de roca està habitada, per éssers que fan fotosíntesi, que absorbeixen CO2, que són capaços de viure mesos sense aigua i suportant unes temperatures extremes.





......
Sur le sable, des lits de fer
Sont plantés là, face à la mer
Mon ami, la mort t'a emmené
En son bateau pour l'éternité.
.......

en record d'un gran amic.

3 comentaris:

Fernando ha dit...

Hi, Marijo...lines.
ASí que la Nose. Fue la primera vía en la que me metieron, mi bautismo. GRan vía, no me acuerdo de nada de ella, pero seguro que es una vía muy buena.

Así que Les Negresses Vertes...

Que el resto del fin de semana haya sido igual de divertido.

Salu2

Mingo ha dit...

Molt bona, el segon llarg és preciós. Aquesta paret li tinc molt de carinyo, va ser un lloc que anava moltissim quan l'Oriol i l'Aleix eren molt petits i sempre m'agrada tornar-hi. Hi ha vies molt maques i disfrutones.
T'anava a explicar una cosa sobre una foto que vaig fer d'uns "liquens", però mejor me callo.
Una abraçada.
Fas la mateixa cara que quan tenies 18 anys; jo mai t'enganyaria.

gatta ha dit...

Hola Fernando! ha sido un finde intenso!!! me he reído muchísimo!!!

esta canción me gusta especialmente, y al llegar a la cima del pic, me vino a la memoria y por eso he pensado en invitaros a escucharla... a pesar de ser una canción de despedida, es cálida y dulce...


Hola Mingo! el Garraf és un lloc preciós! No et tallis i explica'm lo dels líquens!!!
i gràcies pel piropo, però em sembla que tu em mires amb bons ulls!!!