2/6/09

Les Muntanyes d'Or - Tivissa


Aquest diumenge hem estat a Tivissa. Fa unes setmanes el Josep Enric em va dir que fliparia amb aquest lloc, i tenia raó, és un lloc preciós, amb vies clàssiques obertes pels millors escaladors catalans, i sectors d'esportiva ideats i equipats elegantment.
Som una bona colla: Fina, Pilar, Eli, Toni, Josep Maria, Gerard i Josep Enric.

La geologia d'aquesta regió és molt interessant, pel seu aspecte estratigràfic.
JLc = calcàries i dolomies taulejades amb intercalacions de margues. Lias.
JLb = Bretxa dolomítica. Lias inferior.
llegenda geològic E 1:50.000

Anem al sector d'esportiva proper a l'ermita de Sant Blai, i fins a l'hora de dinar tindrem ombra.
Totes aquestes vies han estat equipades pel Josep Enric Castellnou. Les ressenyes es poden trobar al llibre: Escalades a les Muntanyes d'Or, Aj. Tivissa 1999. Josep Enric Castellnou.

En Josep Maria preparant-se per la via Liquen 2 llargs de 6b+, i la Fina a la Putamorfosi 25 m V.

La Pilar a la Putamorfosi, i en Toni i l'Eli a un 6a.
Hi ha molts passos d'adherència i per ser la primera vegada que visito aquest lloc estic molt contenta amb les vies que he pogut provar, la Putamorfosi, m'ha faltat el darrer passet, i les vies de 100% adherència, cal practicar els passos de fe.
El Josep Maria equipant un V 100% adherència.
A la tarda anem al sector que queda sota del camí de l'ermita. En aquest sector hi ha vies equipades i altres que cal equipar, però resulta una tasca fàcil amb les fisures i ponts de roca que es van trobant.

El Josep Enric en aquests passos de fe que us deia abans.


La Pilar i la Fina mirant la feina pendent per la propera vegada!

A nivell de líquens i flora, també flipes, és un paradís. A les coves, degotalls, trobem colònies de cianobacteris, que són aquestes taques negres que veieu a sota.

A les coves trobem també aquesta espècie característica de roca calcària, no assolejada, en ambient mediterrani, Dirina massiliensis, a sota.

Trobem també líquens molt vistosos, amb colors vius si ens atansem una mica per observar-los.

Tal·lus liquènic de l'espècie Fulgensia fulgens.

En aquest tipus de roca i ambient, abunden també els líquens endolítics, que desenvolupen el seu tal·lus a l'interior de la roca. En aquesta fotografia, observem l'espècie Verrucaria marmorea, molt visible pel seu color rosa púrpura.

En roques horitzontals i assolejades, trobem comunitats de líquens heliòfils.

Així que malgrat que des de lluny podem observar que les roques tenen un aspecte gris i mort, només cal apropar-se una mica per veure aquests microecosistemes que habiten les parets.

A l'esquerra, de color verd pàlid, Squamarina sp., tal·lus negres Collema sp., tal·lus groc amb apotecis vermells, Fulguensia fulgens.

Un dia genial! espero poder tornar molt aviat!!!

4 comentaris:

Mohawk ha dit...

Impressionant Tivissa!!

M'encanta.... llàstima de ser tan negat amb els tascons... necessito una classe del mestre Castellnou, je, je, je...

;)

mchesa ha dit...

Hola Mohawk, he vist al teu bloc que també coneixes la zona, un lloc excel·lent i molt tranquil.
Salut i bones escalades!!!

Fernando ha dit...

Hi.
Pues era verdad que se tenía que caminar poco, ¡asegurabais desde el coche!.
Bonitos los pasos de adherencia.
Salu2

mchesa ha dit...

Hola Fernando,
las vías y el entorno son una pasada, apúntalo para otra ocasión.
Un abrazo!