3/3/09

Sant Benet - Via Cerdanyola a la Prenyada


Els plans per aquest dissabte eren a Montserrat Sud, però finalment tal i com veiem el dia, gris i fred, decidim anar a Sant Benet. Dubtem entre l'Aresta del Violí o alguna via a la Prenyada, i ens decantem per fer la via Cerdanyola. Avui em sento molt afortunada, poder fer cordada amb un gran mestre. Una persona que parla poc, discreta, amant del silenci i de l'essència de les coses.


Via nº16 - Cerdanyola - La Prenyada 145m, V+ (extret de kpujo)
Trobareu la ressenya al kpujo i aquí.

L1- s'inicia per la mateixa fissura que la Gómez-Xalmet i es desvia a l'esquerra on es troba la R1.


L2 - el segon llarg puja per una placa lleugerament a l'esquerra.

L3 - La via continua recta fins a arribar a sota de la panxa.

L4-L5- continuem a la dreta, per sota de la panxa, fins a arribar a la Gómez-Xalmet. Fem la R a la sabina.


L6- s'inicia lleugerament a la dreta, a la fissura evident per ascendir recte fins al cim. El llarg que m'ha costat més de ressoldre.

La roca d'aquesta via és excel·lent, m'ha agradat força la sensació, l'adherència que tenen algunes preses, pujar per un itinerari no repetit en excés....
A les fissures, trobem vegetació rupícola, he vist plantes d'orella d'ós, Ramonda myconi, que aviat estaran florides.
A la placa, pocs líquens evidents, petites colònies de Collema sp. i Thyrea sp., i això si, amb la lupa podem observar que tota la roca està plena de líquens endolítics. Als bolos de roca silícea, i inclòs m'he trobat un de quars, observem aquesta espècie característica de roques àcides, Rhizocarpon grup geographicum.

Al cim, trobem alguna espècie més, són evidents les colònies dels gèneres Caloplaca, Candelariella, Lecania, Diplotomma.




Al matí haviem pujat pel Monestir i de tornada anem pel camí fins a Santa Cecília.
Una via romàntica, autèntica... en la que no cal el mimetisme de les xapes, perquè no hi són...
Un dia inoblidable!!!

6 comentaris:

Pekas ha dit...

Juerrrrrrrrr... quin plaer.. compartir paret i cordes amb un "mestre"...

Una vía molt maca i recomanable...

Com sempre.. consegueixes que em captivin les lletres sobre liquens... ;-)))

petons de malamute.. ;-))))

TRanki ha dit...

Ipa GATTA!

Joer quan he vist de QUI era el post he cregut: "aquesta s'ha fet friki mística"...quan he ober la 1a foto ja he vist de què anava el pal.

Comentar-te de que hi ha TRES vies en la meva vida com escalador en que he demanat SOCORS. La PRIMERA va ser fent al CERDÂ pokorski a TRINITATS...amb wambes i sense material...feia MOLT de fred i el rescatador no s'ho va veure per pujr pèr la normal a tirar-me una corda...crec que és la vegada que realment he temut més per la meva seguretat...

LA segona va ser a la CERDANYOLA...en el TERCER LLARG...i quan duia 35 metres A PÈL ( emdevia haver perdut, i seria vº, amb el pas ùta de sortida de la r2..en factor 2...!), em vaig quedar bloquejat a uns metres a l'esquerra del final de la fissura de la GOMEZ, sense tenir collons de anar amunt o avall...una cordada em va fer arribar un bucle de corda i vaig flanquejar cap a la gomez...

La tercera va ser obrint EI TRANKI per sota, i una cordada que teníem com a veíns es v posar molt nerviosa en veur'ns tant pillats, esava assegurat a un merlet i em va "demanar" que pillés un bucle de la seva corda mentre taladrava,q ue s'estava posant malalt...tampoc vaig renunciar a l'oferiment, anava espantadíssim...

Felicitats per la via, i ojo a posar-vos-hi de primers...apart que una caiguda de factor 2 ja saps que pot ser letal, en el ca de CERDANYOLA simplement es que l'alçada fins al terra és inferior que la llargada del segon llarg...t'estampes...

SALUUUUUUUUUUUTTTT!!!

gatta ha dit...

Pekas!!! aquest projecte de líquens i escalada em proporciona l'oportunitat de conèixer persones singulars... i gràcies a la seva ajuda i col·laboració, poder accedir a vies i cims inaprensibles, abominables per a mi...

Tranki, gràcies pels teus comentaris i recomanacions, valoro moltíssim tot el que m'has escrit i sóc conscient de que per poder fer alegrement aquesta via, es requereix d'una experiència i habilitats que s'intengren al llarg d'una vida... sóc una nouvinguda al vostre món i espero dia a dia, poder aconseguir el vostre respecte

TRanki ha dit...

Ei Gatta, mai més lluny de creure't nouvinguda !!! realment vaig flipar en veure aquest post, però estic segur que amb les teves amistats pots anar hipertranquila en aquestes vies...Repassant la ressenya al KPUJO em fa gracia veure que almenys ara esta BEN GRADUADA...quan hi vam anar la via marcava IV+/Vº "equipada"...i vam flipar...la veritat es que no hi vaig veure molts liquens hehehehe!

Ja sé que potser no és època, però si vols un bon repetori de "lo tuyo" mira de anar algun dia a la STROMBERG al GORRO FRIGI...hipercuriós com TOTA la roca de la part superior del gorro NORDEST fins i tot canvia de color ( a negrós)...via molt ben equipada amb parabolts Vº obligat com a molt i de bona presa...

deeewwww

Mingo ha dit...

Buffff nena pero esto que es, que miedo me das.
Enhorabona Mariajo, escolta que això que has fet és superdificil, encara que anessis de segona. 7b, això com es menja??
Una abraçada

gatta ha dit...

molt bé TRanki, prenc nota d'aquesta via, gràcies!!! he estat a Gorros, a la Badalona, em va agradar moltíssim el que vaig trobar de baixada! a les canals i fissures...

Mingo, q és la via 16, V+ però de la placa de la Prenyada... difícil si... una abraçada