Vertilíquens vol retre homenatge a Benoît Mandelbrot, matemàtic que ha revolucionat la ciència amb les seves idees sobre Geometria Fractal.
Tot és en tot.
L'arbre de la vida està format per petits arbres, la relació entre ells segueix un cànon, una proporció.
La natura és fractal, quan mirem els líquens de lluny, i també d'aprop, podem observar com l'ordre i el caos, de vegades, només depenen del punt de vista de l'observador.
Tot és en tot.
L'arbre de la vida està format per petits arbres, la relació entre ells segueix un cànon, una proporció.
La natura és fractal, quan mirem els líquens de lluny, i també d'aprop, podem observar com l'ordre i el caos, de vegades, només depenen del punt de vista de l'observador.
 |
| Pedraforca |
 |
| Pedraforca |
 |
| Arcalís |
 |
| Arcalís |
 |
| Cap de Creus |
 |
| Llafranc- Cavall Bernatc |
 |
| Llafranc-Cavall Bernat |
 |
| Porté-Puymorens |
6 comentaris:
Interesante. Ayer casualmente leí el obituario en el periódico y pensé lo mismo que tú.
Gracias por tu comentario, Juan José. La geometría fractal ha conseguido explicar y hacer consistente la base de los antiguos principios herméticos. Al mismo tiempo, resulta interesante ver como en poco tiempo se ha aplicado a los campos más diversos: Cartografía, Biología, Medicina, Economía, Arquitectura...
Saludos!!!
Impressionant el poder de les ments privilegiades...
Per cert, al Cavall Bernat de Llafranc sols s'hi pot arribar amb barca, no?. A veure si el Ricard "fa néixer" el llibre dels Cavalls Bernats....
Ara volem un post de la conjectura de Poincaré, eh!
A tibar-li!!
Hola Mohawk, gràcies per la visita.
Nosaltres vam arribar al Cavall Bernat caminant. D'arribar es pot arribar, però costa de trobar.
Aviat, aviat, la conjectura de Poincaré!
Salutacions!!!
Si només s'hi pogués arribar per mar, aleshores és que en realitat es tractaria d'un cavallet de mar..., i procediria canviar-li el nom, per a ser conseqüents. Perquè com tots els biòlegs sabem un cavall -Bernat o no- no pot viure al mar.
Hola Jordi, gràcies pel teu comentari. Doncs el dia que nosaltres vam pujar al Cavall Bernat de Llafranc, hi havia tres velers que hi havien vingut a fer la passejada. Van flipar bastant aquella gent veient dos persones baixant per l'escarpat terreny per arribar al Cavall; pel plaer d'enfilar-es per les roques i poder fer les fotos d'aquests líquens tant peculiars que hi viuen.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada