25/10/10

Barranc del Mascún - Cuca Bellostas. Via Normal (60m, MD-)

Barranc del Mascún. La Ciudadela i la Cuca Bellostas al fons.
El Barranc del Mascún és un espai que ha captivat les mirades de caminants, escaladors, espeleòlegs, barranquistes. La batalla de l'aigua amb les roques calcàries que han donat lloc a unes formacions úniques d'obeliscs, ponts, arcs, coves i baumes, escenaris perfectes per a mites i llegendes dels éssers més fascinants. Les tonalitats marrons, carbasses, grises i blaves són degudes a l'existència d'unes biodermes, principalment de líquens i cianobacteris que colonitzen aquests ambients de conte de les mil i una nits.
La Ciudadela i l'agulla anomenada Cuca Bellostas, a la dreta
Etimològicament, Mascún, pot provenir de l'àrab i aleshores voldria dir "lloc habitat pels esperits", també "mascún" vol dir "masón"... entre alguna de les possibilitats que he llegit sobre la zona.
La Ciudadela
Barranc del Mascún
És la primera vegada que visito el Barranc del Mascún, i vull fer fotos i observar la flora liquènica que colonitza aquests ambients. La Montse, l'Emili, el Joaquin i l'Armand volen repetir la via "El Espolón Loco", oberta per l'Emili i el Josep Mª fa ara tres anys.
Via Espolón Loco (115m, MD+)
 
Líquens del Mascún
La flora liquènica que trobem a les roques calcàries del Mascún pot semblar de lluny monòta i poc diversa, però només cal que observem d'aprop per a descobrir unes textures i cromatismes molt singulars, a l'alçada dels contes de fades i misteris que poblen l'aire d'aquest barranc.

Líquens endolítics. Verrucaria marmorea x2 tal·lus de color morat
Diploschistes ocellatus x1,2
Diplochistes ocellatus x4
 
Collema fuscovirens x 2

Psora decipiens x4

Toninia opuntioides x3

Protoblastenia rupestris x 6
A la tarda pujem a l'agulla de la Cuca Bellostas, per la via normal, una via d'artificial oberta als anys 50. En aquest link podeu trobar una ressenya detallada. Si voleu realitzar un itinerari de més dificultat, aquí teniu una altra ressenya.

Cuca de Bellostas. Flanqueig inici L1

Cuca Bellostas. Via Normal. L3

Cuca Bellostas. R3
En aquesta zona l'escalada està regulada, no es pot escalar de l'1-12 al 30-06 +info

20/10/10

Lichen Shapes, Homenatge a Benoît Mandelbrot

Vertilíquens vol retre homenatge a Benoît Mandelbrot, matemàtic que ha revolucionat la ciència amb les seves idees sobre Geometria Fractal.
Tot és en tot.
L'arbre de la vida està format per petits arbres, la relació entre ells segueix un cànon, una proporció.
La natura és fractal, quan mirem els líquens de lluny, i també d'aprop, podem observar com l'ordre i el caos, de vegades, només depenen del punt de vista de l'observador.

Pedraforca

Pedraforca
Arcalís
Arcalís

Cap de Creus
Llafranc- Cavall Bernatc
Llafranc-Cavall Bernat
Porté-Puymorens



18/10/10

Biodermes de les parets de Canalda

Fa uns mesos vam fer una visita a Canalda i  vam poder fer algunes fotos i prendre alguna mostra de les biodermes de Canalda. Aquest post va agradar molt, i vam tornar per a conèixer millor la zona de les Esplugues.

És probable que els escaladors que coneguin les parets de Canalda, que es trobin a gust en aquests itineraris verticals traçats sobre aquest conglomerat  tan diferent als que l'envolten, amb abrasius "coralls", recobriments de "blau vellutat" i després de les pluges amb l'aspecte d'un fons marí, puguin intuir perquè són molt especials les roques de Canalda. Un conjunt de factors: la base geològica, l'orientació Sud de les parets, la intermitència en l'aportació de l'aigua (que va de períodes totalment inundats i freds a èpoques d'absència de precipitacions amb elevades temperatures) i l'absència de contaminació a l'aire; fa que les roques de Canalda estiguin colonitzades per unes biodermes molt interessants.

Les biodermes són uns recobriments que es desenvolupen sobre les roques i materials petris. Estan formades per diferents grups biològics: bacteris, cianoprocariotes, algues, fongs i líquens, entre els organismes més habituals i més rarament, alguns briòfits (molses i hepàtiques).
Les taques de diferents tonalitats que es troben als degotalls, les cascades i les parets de les Esplugues són degudes a l’existència de les biodermes. Aquestes biodermes poden suportar períodes de dessecació amb elevades temperatures i èpoques de condicions totalment oposades a les anteriors: d’hidratació constant i molt baixes temperatures.
Si observem el terra amb l’ajuda de la lupa, descobrir gran quantitat de líquens, cianobacteris, molses, falgueres, petites plantes. És molt vistós observar les colònies de Nostoc commune que es desenvolupen al terra, en forma de làmines mucilaginoses, i també a les roques, que moltes vegades formen colònies esfèriques perfectes.

Les roques de les Esplugues de Canalda a la primavera són un espectacle d’aigua i de colors. Les biodermes poden passar llargues temporades en estat deshidratat, latent, esperant a que l’aigua de pluja o del desglaç els hi proporcioni novament la turgència i el moviment de la vida. 

Per a l’estudi de les biodermes es necessita un microscopi òptic. La determinació de les espècies d’algues requereix dels coneixements d’un especialista, d’un ficòleg. Malgrat aquesta dificultat, amb una guia de referència i l’observació dels caràcters microscòpics, ens podem atrevir a conèixer alguns gèneres que podrem trobar a Canalda.

En aquest espai d’aigües netes i fredes, el Torrent de la Perdiu, hem pogut trobar diverses colònies del cianobacteri del gènere Rivularia.  Les espècies de Rivularia creixen en grups de colònies semiesfèriques que poden tenir consistència dura perquè s’incrusten amb carbonat de calci.

A les roques de les Esplugues, sota les cascades d’aigua trobem un altre cianobacteri, en aquest cas del gènere Scytonema. Aquests cianobacteris poden trobar-se en ambients fontinals de naturalesa calcària.


A les roques de les Esplugues, a les zones humides de matolls sota les cascades,on es crea un microambient àcid per la descomposició de la matèria orgànica, podem trobar colònies de l’alga cloròfita del gènere Mougeotia, una alga conjugada, que rep aquest nom per a la seva estratègia de reproducció. Al detall de la imatge de 400x es pot apreciar aquest mecanisme de la conjugació.


A les Esplugues trobem una cascada que s’ha format per l’acció de l’aigua i la deposició de capes de biodermes. Algues, cianobacteris, bacteris, fongs, un ecosistema en miniatura, que amb el pas del temps ha donat lloc a aquesta preciosa forma calcària que creix per damunt dels conglomerats de les Esplugues.

En aquestes formes calcàries d’origen orgànic es desenvolupen unes algues molt vistoses, de color carbassa lluent amb un tacte de vellut, del gènere Trentepohlia. El color taronja prové de l’acumulació dels carotens al citoplasma de les cèl·lules. També poden trobar aquestes algues del grup dels cloròfits als troncs dels arbres. El gènere Trentepohlia és d’afinitat tropical, per la qual cosa el localitzarem en ambient humits i que estiguin resguardats de la pluja i el sol directe.



Les tonalitats grises i marrons característiques de les roques de Canalda, ja siguin en disposició vertical, horitzontal o extraplomada, contenen milions de cèl·lules d’algues i de cianobacteris.
Amb l’ajuda d’un microscopi òptic, una simple roca, una pedra de Canalda, ens revela una gran abundància i diversitat d’algues i cianobacteris. Podem trobar líquens amb algues del gènere Trebouxia. Aquesta alga normalment viu amb simbiosi amb els fongs, rarament es troba en vida lliure.
A nivell de cianobacteris, les dues mostres que vam prendre de les Esplugues ens han permès identificar altres espècies compatibles amb els gèneres Chroococcus, Scytonema i Lyngbya


Animeu-vos a conèixer aquest micromón de les biodermes que es desenvolupen a les nostres muntanyes!


Extracte de la col·laboració de VERTILÍQUENS al llibre de la CAMINADA POPULAR DE CANALDA 2010. Moltes gràcies al Marcel Camps per oferir-nos l'oportunitat de donar a conèixer els nostres treballs!

15/10/10

La Morera del Montsant, massa vent per escalar

La Serra Major del Montsant sorprèn al qui arriba per primera vegada a aquestes terres. Moles immenses de conglomerats, capritxoses formes, s'alçen per damunt de Cornudella i de la Morera del Montsant.

A l'ICC podreu trobar la cartografia geològica d'aquesta impressionant serra. La Serra Major del Montsant està formada per: PEOcg. conglomerats amb intercalacions de gresos i margues (Eocè-Oligocè) i PElcg lutites grogues, gresos i conglomerats (Eocè mitjà superior), a les zones inferirors.

La intenció de la jornada era poder escalar en aquestes impressionats parets, però el fort vent ens fa canviar de plans i decidim disfrutar dels camins i del paisatge.

A l'aparcament del pic-nic de la Morera del Montsant, dos cartells expliquen l'avifauna i les zones i períodes de regulació de l'escalada. Ojalà aviat aquests criteris puguin ser revisats i consensuats amb el col·lectiu escalador.

Pujarem a dalt de la Serra pel Grau del Barrots.

A la Serra del Montsant hi ha diferents accesos -graus- que permeten pujar als cims i gaudir d'unes magnífiques paroràmiques.

La Serra està plena de coves i baumes. A dalt, la cova del Moloner.

 Camins nous, camins de sempre, dibuixen curioses traces sobre el paisatge de pedra i matolls.

Parets i estètiques agulles allotgen itineraris verticals d'aventura.

 El Clot del Cirer, una explanada amb orientació Nord, que rep l'aigua de les filtracions de les capes superiors, i que amb frondosa vegetació, herba i resguard de les baumes, és un lloc ideal per a refrescar-se els dies de calor.

 Del Clot del Cirer tornem a la Morera del Montsant pel Grau de Salfores.


El conglomerat està colonitzat per líquens endolítics, és a dir, que desenvolpen el seu tal·lus -cos vegetatiu-, a l'interior de la roca. Resulta molt vistosa l'espècie Verrucaria mamorea (taques color rosat).

Aquest conglomerat de composició bàsica, es colonitzant per Diplotomma epipolium (tal·lus blanc amb puntets negres), Acarospora cervina (tal·lus marró), Caloplaca holocarpa (tal·lus carbassa) i Candelariella aurella (tal·lus color groc).

Resulten molts vistosos els tal·lus de Fulgensia fulgens, que es desenvolupen sobre les roques i sobre el terra.
 Vent, flaire de romaní, timó, té de roca. Llums i ombres quan comença la tardor.